És el finançament derivada de l'ajornament del pagament a proveïdors i altres creditors, com és el cas de les remuneracions als treballadors, els pagaments per imposició directa a Hisenda o els pagaments a la Seguretat Social. Són generalment despeses vençudes i no abonats, que representen un finançament totalment gratuïta.
Els deutes amb els proveïdors financen una part de l'actiu circulant, és l’anomena’t crèdit comercial, el crèdit comercial és aquell que estén una organització a una altra empresa de negocis. Pot passar en forma explícita per mitjà de l'emissió d'una lletra de canvi, o és possible que sorgeixi de retards en els rebuts i pagaments per serveis realitzats. Pot tenir una influència important sobre la política econòmica, perquè com un tot és una font important de recursos de finançament, comparable per exemple amb els crèdits bancaris, encara que a diferència d'aquests, els crèdits comercials no entren sota el control directe de les autoritats. Lliurament de béns o serveis a una persona o empresa, el pagament es realitza amb posterioritat en un termini prèviament convingut. El crèdit comercial serveix per facilitar i adequar la producció a la circulació de mercaderies. Facilita les vendes, la producció, el desenvolupament del capital i l'increment de guanys. El crèdit comercial és generalment de curt termini: 30, 60 i 90 dies, i és convencional en temps d'alta inflació.
No ens oblidem de citar també com a operació de finançament especial el confirming.
No ens oblidem de citar també com a operació de finançament especial el confirming.
Confirming
És un servei ofert per entitats financeres que consisteix a gestionar els pagaments d'una empresa als seus proveïdors nacionals, oferint a aquests la possibilitat de cobrar les factures amb anterioritat a la data de venciment. El confirming és un servei de gestió de pagaments i no un servei de gestió de deutes.
El confirming és atractiu per a empreses que reuneixin una o més de les següents característiques:
- Empreses que tinguin diversificats als seus proveïdors.
- Empreses que tinguin un sistema de pagaments complex.
- Empreses que desitgin allargar el termini de pagament a proveïdors, o
millorar les seves condicions de compra.
![]() |
Finançament de l'empresa |
Els beneficis per als proveïdors que els reporta el servei de confirming són bàsicament els següents:
- Poden cobrar les seves factures al comptat, previ descompte dels costos financers, eliminant completament el risc d'impagament.
- Obtenen la concessió d'una línia de crèdit sense límit i sense consumir el seu propi crèdit.
- Eviten el pagament de timbres, que no els repercuteixi als seus clients, en gestionar els cobraments a través de traspassos o transferències.
- Obtenen la concessió d'una línia de crèdit sense límit i sense consumir el seu propi crèdit.
- Eviten el pagament de timbres, que no els repercuteixi als seus clients, en gestionar els cobraments a través de traspassos o transferències.
Factoring
El factoring és conegut com un instrument de finançament a curt termini per a petites i mitjanes empreses.
És un contracte que es realitza amb empreses, que en la seva activitat es dediquen al cobrament de factures i lletres de canvi.
Amb un contracte de factoring les empreses obté una racionalització de la seva organització, reduint els costos de gestió, assegurant el cobrament dels seus crèdits i tenint una major liquiditat, ja que pot obtenir l'import dels crèdits cedits anticipadament.
El factoring facilita les coses a les empreses, ja que no es preocupen de la gestió administrativa i financera i poden concentrar-se en els aspectes productius i comercials de la seva activitat. Els costos del factoring varien: el factor cobra interessos per els diners anticipats, més una comissió depenent del volum de vendes per gestionar. El major inconvenient és que el cost és molt elevat per l'empresa, el que fa que només siguin empreses grans les que puguin acudir a aquest tipus de servei.
Per a les petites i mitjanes empreses els resulta interessant quan les operacions es realitzen a l'exterior, ja que els clients d'altres països pot ser que no tinguis coneixements sobre la solvència i mecanisme de pagaments.
És un contracte que es realitza amb empreses, que en la seva activitat es dediquen al cobrament de factures i lletres de canvi.
Amb un contracte de factoring les empreses obté una racionalització de la seva organització, reduint els costos de gestió, assegurant el cobrament dels seus crèdits i tenint una major liquiditat, ja que pot obtenir l'import dels crèdits cedits anticipadament.
El factoring facilita les coses a les empreses, ja que no es preocupen de la gestió administrativa i financera i poden concentrar-se en els aspectes productius i comercials de la seva activitat. Els costos del factoring varien: el factor cobra interessos per els diners anticipats, més una comissió depenent del volum de vendes per gestionar. El major inconvenient és que el cost és molt elevat per l'empresa, el que fa que només siguin empreses grans les que puguin acudir a aquest tipus de servei.
Per a les petites i mitjanes empreses els resulta interessant quan les operacions es realitzen a l'exterior, ja que els clients d'altres països pot ser que no tinguis coneixements sobre la solvència i mecanisme de pagaments.
Descomptes d'efectes.
Permet el finançament mitjançant l'anticipació de recursos a través del descompte, que consisteix en la anticipació per part d'una entitat del crèdit que la empresa té sobre els seus clients, per això s'estableix una línia de descompte en la qual s'especifica el
import màxim d'efectes que l'entitat financera està disposada a descomptar. La lletra de canvi s'utilitza amb el mer propòsit de ser descomptada, és a dir, quan una empresa li sorgeixen problemes de tresoreria, es posa d'acord amb una altra a la que gira una lletra. La primera descompta i aconsegueix liquiditat immediata. Al venciment ingressa l'import per rescatar-la, les anomenades lletres de favor. Quan la lletra és acceptada per una entitat financera, en lloc de per una altra empresa, es denomina crèdit de acceptació, seguint els mateixos passos.
ie: Cost anual efectiu
i: Tipus d'interés anual nominal
t: Duració de l'operació en mesos
c: Percentatge de la comisio aplicada
Crèdits bancaris
Línies de crèdit: Consisteix en què l'empresa contracta una pòlissa de crèdit per un import limitat del qual anirà disposant segons les seves necessitats. Per a la formalització de les línies de crèdit, la entitat financera sol exigir una garantia real o personal.
Garanties reals: es materialitzen en els béns mobles o immobles que l'empresa ofereix som eguretat de pagament. En cas d'insolvència permet al creditor recuperar el crèdit a través de la venda d'aquests elements.
Garanties reals: es materialitzen en els béns mobles o immobles que l'empresa ofereix som eguretat de pagament. En cas d'insolvència permet al creditor recuperar el crèdit a través de la venda d'aquests elements.
Garanties personals: S'estableixen normalment mitjançant fiança o aval de tercers que es subroguen en la responsabilitat del deutor, garantint el pagament. El cost efectiu del crèdit es calcula basant-se en tots els moviments dels fons que genera la operació. Els components d'aquest cost són:
· Interès: És el tant per cent a aplicar sobre el nominal o efectiu de l'operació segons el sistema de liquidació de despesa prefixat.
· Comissió d'obertura: Consisteix en un percentatge anual que s'abona a l'obertura del crèdit i, per tant, amb independència del grau d'utilització que es faci de aquest. Oscil.la entre el 0,5 i l'1%.
· Comissió de disponibilitat: és el percentatge dels
fons disponibles concedits no utilitzats. Generalment té un caràcter trimestral, tot i que fos establert per altres períodes.
· Corretatge: Es deriva de la intervenció d'un fedatari públic en la documentació de l'operació. Es calcula un percentatge (al voltant del 0,3%) del límit del crèdit, por una sola vegada.
· Comissió de disponibilitat: és el percentatge dels
fons disponibles concedits no utilitzats. Generalment té un caràcter trimestral, tot i que fos establert per altres períodes.
· Corretatge: Es deriva de la intervenció d'un fedatari públic en la documentació de l'operació. Es calcula un percentatge (al voltant del 0,3%) del límit del crèdit, por una sola vegada.